Per trobar el origen de las aigües termals hem de remuntar-nos fins a Grècia, on van començar a ser utilitzats pels ciutadans amb fins curatius.Però no va ser fins l’any 25 A.C. quan l’emperador Agripa a Roma va dissenyar las primeres grans termes públiques. Aquestes primeres cases de bany eren petits edificis comunitaris que s’ubiquen en els diferents veïnats y es deien “ balneas termas”.
La antiga tradició romana dels banys termals no va desaparèixer i de fet va tindre un veritable impuls en Europa en el segle XVIII amb el moviment de la il·lustració quan la curació mitjançant les aigües minerals va començar a estudiar-se de forma científica com una rama mes de la medicina i amb el suport de gran avenços que es van produir en el camp de la química i que ajudaven a valorar la qualitat de les aigües i el coneixement dels seus efectes sobre l’organisme. En el segle XIX els balnearis eren utilitzats de manera minoritària per les capes mes altes de la societat per motius de salut.
Els balnearis han estats entesos des de sempre com centres per cures de salut on realitzar tractaments per varius tipus de afeccions basats en agents termals com a aigües mineromedicinals, vapors, gasos o fangs. S’utilitzen diferents tècniques tan individual com col·lectives on es combina la temperatura del aigua termal, la pressió, la duració del tractament y les propietats del aigua.
El present
Espanya és un país ric en fonts minerals, de fet a finals del segle XIX comptava amb 1865 a tot el territori. Va ser en aquest segle quan es van començar a privatitzar i convertir en cases de banys. Els banyistes passaven dies i setmanes en uns establiments, generalment, allunyats dels centres urbans i sotmesos al rígid horari que imposava la teràpia termal, tenint, això sí, moltes hores lliures, amb la qual cosa, l’oci va estar lligat al balneari per qüestions pràctiques.
Els balnearis estan de moda una altra vegada. La estressant vida a les grans ciutats, una nova cultura de l’oci, el culte a la imatge i la potenciació de noves modes, el retorn a una naturalesa que es creia perduda … tot ens porta cap als balnearis. Espais entesos com a llocs per a gaudir de la tranquil·litat i re-trobar-se amb la natura i que, d’altra banda, permetrà superar l’estrès i la tensió psicològica que la vida moderna ens imposa. El tractament termal pot complir fins a quatre objectius terapèutics: la recuperació de les malalties, la prevenció de les mateixes, el manteniment o posada en forma, i el benestar físic i psíqu
Els balnearis estan de moda una altra vegada.
La estressant vida a les grans ciutats, una nova cultura de l’oci, el culte a la imatge i la potenciació de noves modes, el retorn a una naturalesa que es creia perduda … tot ens porta cap als balnearis. Espais entesos com a llocs per a gaudir de la tranquil·litat i re-trobar-se amb la natura i que, d’altra banda, permetrà superar l’estrès i la tensió psicològica que la vida moderna ens imposa. El tractament termal pot complir fins a quatre objectius terapèutics: la recuperació de les malalties, la prevenció de les mateixes, el manteniment o posada en forma, i el benestar físic i psíquic
Hotels Balneari
Cada vegada són més els hotels que es beneficien de les propietats termals d’aigües específiques per oferir un servei d’allotjament i serveis complementaris. Un dels hotels més coneguts d’Aragó és l’Hotel Balneari Alhama d’Aragó ****. El municipi és conegut des de l’imperi romà per la seva aigua, excel·lents per a les articulacions, vies respiratòries i el benestar.
L’Hotel Balneari Alhama d’Aragó és possiblement un dels més antics que existeixen. De l’emblemàtic balneari “Termes Sant Roc i Cantarero” de 1841 ha sorgit aquest nou i modern hotel balneari concebut per al confort i benestar dels seus visitants.
El balneari s’erigeix avui dia també com un complement perfecte a una reunió corporativa, convertint-se en un incentiu molt atractiu.
¿List@ per una escapada a aquest Hotel Balneario? Contáctans.
Leave a Reply